¿Què és el millor pels fills, separar-nos o seguir vivint junts?


Quan en una parella amb fills l’amor s’acaba, sorgeix un neguit de manera  recurrent: -Seguim junts o és millor que ens separem?



Algunes dades

 

Segons dades del Instituto Nacional d’Estadística durant el 2017 hi va haver 102.341 divorcis a l’estat espanyol. El promig de divorcis es produeixen al 16.4 anys de l’inici de la relació.  El 43.3% de les ruptures són de parelles sense fills i el 46% de les parelles que es separen tenen fills menors d’edat. La separació amb fills ja no és una excepció i l’expressió desafortunada davant de problemes de conducta d’un infant: -“És fill de pares separats”, ja ha perdut sentit en aquest nou context.


Aleshores, quina és la millor opció?

 

Tot i que s’hagi intentat reprendre l’amor per tots els mitjans, de vegades no és possible mantenir un vincle com a parella, tanmateix si  la relació no és pas dolenta i per diferents motius, com ara mantenir la unitat familiar encara que deixeu de ser parella o per exemple per qüestions econòmiques, mantenir la convivència al mateix domicili podria ser una opció, en d’altres casos es planteja el dubte: -Hem de seguir junts per ells?.


Com ho comuniquem?

 

Tot i que  la decisió de separar-se sigui definitiva i s’hagi pres de manera conscient per ambdues parts, amb la intenció de protegir els fills del cop emocional que comporta una ruptura de parella, sovint els pares es plantegen amb neguit i amb molts dubtes com comunicaran la separació als seus fills.

El més important és que el nivell de conflictivitat i insatisfacció per part dels adults no traspassi la relació amb els fills. Malgrat que el vincle com a parella deixi d’existir, cal vetllar per mantenir el vincle com a pares. Les relacions amb conflictes generen en els fills un alt grau d’ansietat, depressió, conductes agressives i possibles dificultats en les futures relacions afectives dels fills.

Cal doncs, establir un clima de confiança on es puguin comunicar de manera conjunta els diferents beneficis de la nova situació familiar, sense donar detalls dels motius de la ruptura però sense ambigüitats que puguin ser mal interpretades.


Què cal dir?

 

Els fills menors veuen i interpreten els esdeveniments a través dels ulls dels pares. Per la seva part, els progenitors, han de fer el possible per mantenir la cura dels fills i la cooperació pel be comú més enllà de la nova relació que s’estableix amb l’altre membre després de la ruptura, intentant mantenir al marge el malestar suscitat dels motius d’aquesta. Cal  desresponsabilitzar els nens de les causes que han generat el trencament i deixar molt clar que tot i que els pares ja no siguin  parella, sempre els cuidaran i els estimaran.

El que és nociu pels fills no és pas la separació, sinó la manera amb la que es duu a terme. En el post: “Ens separem 10 tips per ajudar-vos a bordar una separació amb fills”, us explico amb més detall algunes qüestions a tenir en compte per comunicar una separació als fills.

Demanar orientació en una situació de ruptura de parella quan hi ha fills, ajuda a plantejar aquests dubtes i a trobar la millor solució per a cada cas. Si us esteu plantejant una separació, us puc ajudar a enfocar aquesta situació.

Maribel de Maya

Psicòloga, psicoterapeuta

especialista en Teràpia Breu Estratègica.

col. núm. 21.754.

 

Bibliografia
Nardone, G. (2001) MODELOS DE FAMILIA. Editorial Herder.

Ampudia, M. (2010) CON LA MEJOR INTENCIÓN. Cuentos para comprender lo que sienten los niños. Editorial Herder.

 Nardone, G. (2015)AYUDAR A LOS PADRES A AYUDAR A LOS HIJOS.  Ed Herder.